EL DRAC COM ARQUETIP

Un ARQUETIP  fa referència en aquells símbols universals que ocupen el pensament mític de diversos pobles del món. Són imatges ancestrals que unifiquen l’enteniment simbòlic. 

La base de les cosmovisions, mites i creences (impressió/model).  

Jung va establir que hi ha un llenguatge universal bàsic i comú.

Els arquetips són imatges atàviques i l’element inherent dels mites donant suport narratiu a les creences fonamentals d’una comunitat. I aquest és el cas del Drac, que representa a partir del conflicte entre forces contraries naturals els estereotips del comportament humà.

La lluita Drac/Cavaller amaga elements de prova iniciàtica. Hi ha un drac cruel, mestre i savi Drac/Caos, de qualitat polimòrfica que conté en ell mateix tot l’univers.

A la descripció que ens fa Wang Fu, de la dinastia Ham al 206 aC, el Drac té cap de camell, ulls de dimoni, orelles de vaca, banyes ramificades de cérvol, coll de serp, panxa de cloïssa, urpes d’àliga, plantes potes de tigre i 117 escates de carpa, 81 benèvoles (yang) i 36 malignes (yin).

El Drac és un animal ctònic, repta i viu en grutes subterrànies vetllant tresors. I el seu caràcter tel•lúric va lligat cap al més enllà. El seu cos flexible i sinuós al•ludeix al laberíntic camí cap el poder, el coneixement o l’alliberament. I el portarà a ser el guardià de l’inframón.

Sigui com sigui el seu caràcter binari be/mal, yin/yang, ordre/caos o sagrat/profà encaixa amb els plantejaments de Durkheim i Eliade que esdevingui l’un o l’altre depen de l’època (temps) i marc cultural (espai).

La serp està molt relacionada amb el Drac vida/mort, dinàmica i poderosa muda la pell i es regenera a sí mateixa. Vinculada al món líquid-foc-terra i identificada amb les espirals de l’aire viu a l’inframón i segons continents ens trobarem o be dracs sense ales o serps alades.

Com a símbol binari el Drac representa la lluita de contraris  si be a la Xina com a força primigènia de la natura i l’univers, representa el be, la longevitat, el coneixement i és font de màgia i poder. Els dracs japonesos són savis, amables, sempre ajuden i són l’emblema oficial de la família imperial. A l’Himàlaia representen la bona sort i a Corea tenen un caràcter positiu. 

A Mesopotàmia com a Grècia són fill de deu i a Roma un vigilant recaragolat de l’arbre del coneixement. A Germania són una força e l’inframón i els celtes el consideren una divinitat dels boscos, força que pot ser controlada i utilitzada pels mags. 

Però serà a partir de les escriptures on per primer cop el Drac s’associarà al diable com a contraposat a Yahvé. Serà representat amb gran diversitat de formes pel seu caràcter híbrid envers els quatre elements foc/alè, aire/ales, aigua/escates i terra/serp.

A finals del segle X el Drac es representarà com una immensa serp de set caps, sense potes ni ales (al•legoria dels set pecats capitals). Al segle XII li afegiran unes ales enganxades i petites que impediran la seva elevació i serà ja bípede amb urpes de lleó i cos mamífer. Essent al segle XIV quan trobarem el salt evolutiu: ales de ratpenat en comptes d’au rapinyaire i una gran varietat morfològica, sobre tot, en l’època gòtica.


http://mayteduarteseguer.blogspot.com.es/2014/10/dracs.html